Ruta dels Romans

L’anomenada Ruta dels Romans ens portarà pels plans de conreu de La Segarra. Tot i que hi ha unes marques de PR-C la ruta està poc senyalitzada i per tant és recomanable portar un mapa o bé un GPS. Són gairebé 13 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 200 metres. Nosaltres vam tardar 4 hores a fer tot el recorregut a un ritme força tranquil i amb les parades incloses. Wikiloc.com/Ruta_dels_Romans

L’excursió la iniciarem a la població de Guissona, a la comarca de la Segarra. El cotxe el podem deixar a la cruïlla de l’avinguda del President Lluís Companys amb el passeig de la frontera, es troba a la part més nova d’aquesta població i hi trobarem força lloc per aparcar. Si seguim recte el Passeig de la Frontera en direcció sud, anirem a parar a un camí sense asfaltar, és l’inici de la ruta d’avui. A uns 400 metres travessarem la carretera L-311 per continuar la pista, cal que vigilem, és una carretera força transitada. Seguirem el camí fins a trobar-nos amb l’ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig.

Mare de Déu de les Flors de Maig

Seguirem per Los Camins de Guissona, passarem pel costat de la Pallissa de Cal Bonatxo i la Font de Torrefeta fins a arribar al nucli de Torrefeta. Aprofitem per donar un petit tomb per la població o gaudir de la tranquil·litat que envolta els seus estrets carrers.

Torrefeta

Baixarem per l’altre costat de la població cap als Horts de Torrefeta i agafarem el camí anomenat d’Orpiants. Travessarem el Torrent de l’Oró i anirem per les Peixeres i els Plans de Bellveí. Tot just abans d’agafar el Camí de Sedó al Llor en direcció Est, l’agafarem en direcció oest per poder pujar cap a l’ermita de la Mare de Déu de Santesmasses (hi ha llocs que ho he trobat escrit junt i altre separat, Santes Masses) on gaudirem d’unes bones vistes dels voltants.

Mare de Déu de Santesmasses

Ara sí, agafem el Camí de Sedó al Llor en direcció Est, passem pel costat de la Cabana de Sedó i arribem de nou a la carretera L-311. La tornem a travessa, recordeu, és una carretera força transitada, ara el camí està asfaltat. Gairebé un quilòmetre després, a l’esquerra, o sigui direcció Nord, agafarem el camí, sense asfaltar, de Tarroja de Segarra a Bellveí. Anirem per Les Serres, travessarem de nou el Torrent d’Oró i finalment arribarem a Bellveí.

Església de Sant Jaume a Bellbeí

Sortirem de la població per l’Est, agafant el Camí de Bellveí al Llor que va a parar al cementiri. En aquest punt vam tenir la sort de parar per llegir un panell on ens explica que el camí que anem a agafar ara formava part d’un antic traçat ferroviari. Dic per sort, perquè just en el moment en què ens disposàvem a reinicialitzar la marxa va passar un enorme tractor a tota velocitat pel camí per on havíem d’anar nosaltres i a pocs metres el camí es força estret. Potser sí que ens hauria vist i per tant crec que hauria frenat a temps, però l’ensurt i la gran polseguera que aixecava no ens ho hauria tret ningú. Per tant, encara que anem per camins no asfaltats, cal continuar estant a l’aguait amb tota mena de vehicles que també hi circulen.

Des del cementiri agafarem el camí que surt en direcció Nord-est que va per Les Eixadelles i Costa Farell. La llàstima és que una part del recorregut, coincideix amb traçat d’una línia d’alta tensió i fa que l’excursió no sigui tan agradable. Finalment arribarem de nou a Guissona. Només entrem a la població, agafarem l’avinguda del President Lluís Companys en direcció Oest fins a arribar a on tenim el nostre cotxe. Hem de dir que aquesta última part de l’excursió no ens ha entusiasmat tant com tota la resta, primer vaig pensar que eren manies meves, però en comentar-ho amb la meva dona ella va opinar el mateix.

Creu a l’ermita de la Mare de Déu de Santesmasses

Més Fotografies a Flickr

Enllaços:

La Segarra: http://www.lasegarra.org/
Guissona: http://www.guissona.cat/
Mare de Déu de les Flors de Maig: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Flors_de_Maig
Torrefeta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torrefeta
Mare de Déu de Santesmasses: https://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/sed%C3%B3-torrefeta-i-florejacs/nostra-senyora-de-santes-masses/
Bellveí: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellve%C3%AD_(Torrefeta_i_Florejacs)

Santpedor

Ruta pels voltants de la població de Santpedor, comarca del Bages, on inclou una petita part del traçat de la Séquia de Manresa. L’excursió, que no està senyalitzada i que per tant us recomano portar mapa o GPS, fa una mica més de 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 260 metres. Nosaltres la vam fer en unes 4 hores a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Santpedor

La ruta la iniciarem al Complex Municipal Esportiu de Santpedor, una mica als afores de la població, on hi ha lloc de sobres per poder deixar el cotxe. Direcció sud, anirem a buscar les vies del tren del ferrocarril que va de Manresa a Sallent que seguirem en direcció Est. En cap moment les haurem de creuar, això no implica que extremem les precaucions per evitar accidents. A uns 400 metres a la nostra esquerra, trobarem un caminet que baixa cap a un petit túnel per poder travessar les vies amb tota seguretat. Un cop les hem creuat, buscarem una senda en direcció Est que puja cap a un turó. Aquest és un punt complicat, perquè els motoristes i altres excursionistes han fet més d’una senda, seria bo l’ajut d’un GPS.

Pla de les Abelles i Montserrat al fons

Si no hem errat el camí, anirem sempre per una senda pel mig de boscos de pins i tan sols de tant en tant podrem veure camps de conreu que en aquesta època de l’any ja comencen a verdejar. Un cop hem passat la zona dels Totxos i com si anéssim a tornar cap a Santpedor, trobarem les marques del PR-C 131. Les seguirem per travessar el Torrent Bo, però a uns 700 metres deixarem de seguir-lo. Anirem cap a Sant Ponç per anar a buscar la Séquia de Manresa.

Séquia de Manresa

Farem part del camí que hi ha a la vora d’aquesta construcció medieval tot gaudint del paisatge, llastima que no del silenci, ja que la C-25 i l’aeroclub del Bages són molt prop, per postres també hi ha un kàrting i es veu que estaven provant algun dels vehicles. Per sort tot aquest enrenou dura poc, a mesura que anem en direcció Nord ens anem allunyant del soroll. Passarem per l’Amfiteatre de la Sala i arribarem a l’Aqüeducte de la Sala.

Aqüeducte de la Sala

Vigileu perquè aquí hem de deixar la Séquia de Manresa, no feu com nosaltres que ens va emocionar tanta bellesa i vam seguir uns metres més. Farem un petit tros en direcció Nord, per desviar-nos tot seguit en direcció Oest. Un quilòmetre després arribarem a una pista forestal on, de nou, ens retrobarem amb les marques del PR-C 131. Travessarem les vies del tren per un pont i d’aquesta manera entrarem al Pla dels Abadals. Si no deixeu la pista forestal, anireu a parar directament a Santpedor, però nosaltres ens desviem per una senda que s’endinsa per un petit bosc i rodeja un petit turó. D’aquesta manera allarguem un mica la nostra ruta i de passada fem alguna fotografia més.

Pla del Lluça i al fons Santperdor

Tornem de nou a la pista forestal, travessem el riu d’Or i pel Camí de Cal Lluçà arribem fins al Torrent de Ceba-roja, que dóna entrada al nucli urbà de Santpedor, però no hi entrarem, anirem per un carrer que rodeja el Polígon Industrial de Les Verges, fins a arribar a una gasolinera. Aquí trobarem la carretera de Navarcles i a uns 200 metres hi ha el Complex Esportiu Municipal on hem deixat el cotxe.

El sol escalfa l’escorça de l’arbre i n’evapora la humitat

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Santpedor: http://www.santpedor.cat/
Bages: http://www.bagesturisme.net/
Séquia de Manresa: https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
PR-C 131: http://senders.feec.cat/pr-c-131-g99/pr-c-131
C-25: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eix_Transversal

He mirat aquesta terra

Una mica de música per acabar l’any. El grup valencià Komfusió va musicar el poema de Salvador Espriu “He mirat aquesta terra” i jo m’he permès el luxe de fer-ne una mena de videoclip amb imatges de les sortides que he fet a la muntanya, ja fos sol com amb la família. Vaig escollir aquesta versió, ja que altres musics en van fer la seva, com per exemple Raimon, també valencià, perquè em permetia diferenciar la part catalana de la valenciana. Al principi, el grup, canta la poesia original d’Espriu, però en el moment en què entra la dolçaina, fan una continuació que ells inventen, on parlen de les terres valencianes amb un estil més raper. Com ja sabeu els que em seguiu, acostumo a fer senderisme per aquestes dues terres, així, la primera part són imatges íntegrament de Catalunya i la segona part són del País Valencià.

He tardat uns tres anys a reunir suficients imatges per a omplir tota la cançó, i es podria dir que aquesta idea va ser una mica la precursora d’aquest blog. Com haureu pogut observar, les imatges tenen diferents qualitats i és que he fet servir tres càmeres diferents durant aquests anys, fins que vaig aconseguir la gopro que ha sigut la definitiva i en què estan gravades la majoria de les imatges.

Tan sols espero que ús així agradat i que us hagi animat a gaudir una mica més de la natura.

Enllaços:

Komfusió: https://www.youtube.com/channel/UCZbiir0mkih-a3XOp-nmLgQ
Salvador Espriu: https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
“He mirat aquesta terra”: https://www.viasona.cat/grup/raimon/raimon-espriu-poesia-cantada/he-mirat-aquesta-terra
Raimon: https://ca.wikipedia.org/wiki/Raimon
Dolçaina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dol%C3%A7aina
Gopro: https://gopro.com/

Ascensió a Lo Pilar d’Almenara (100 Cims)

Per pujar a Lo Pilar d’Almenara, que pertany al repte 100 cims de la FEEC, ho podem fer de forma molt senzilla des de l’aparcament que hi ha prop a la carretera LV-3231 o ens podem complicar molt la vida donant moltes voltes per la comarca. Nosaltres no vam fer ni una cosa ni l’altra. Vam decidir fer una volta per la zona d’uns 10 quilometres amb un desnivell acumulat d’uns 170 metres. Vam tardar 3 hores i 20 minuts a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Pilar_Almenara

Vam iniciar l’excursió a Almenara Alta, un conjunt de cases molt tranquil a la comarca de l’Urgell. El cotxe el vam deixar a la plaça Major, la veritat és que no hi ha massa més carrers ni places. Cal anar per la carretereta que va per darrere del poble a buscar un camí asfaltat i que poc després de passar el Cobert de Ripoll es converteix en un camí de terra. El motiu pel qual el vam fer a la tardor i no pas a la primavera quan els camps estan ben verds pel cereal, és que buscava un lloc on per poder fer alguna prova de fotografia de paisatge en blanc i negre.

Tot i que la ruta no està senyalitzada, per tant us recomano que porteu mapa o GPS, arribar fins al cim no és gaire complicat, primer perquè sovint el tenim a la vista i després perquè gairebé tots els camins que farem servir són molt amples i no n’hi ha gaires. A poc a poc anirem guanyant una mica d’alçada, estem en un terreny que no té grans desnivells, i quan ja estem gairebé a la part més alta de la Serra d’Almenara, veurem una marca força desgastada de GR-3 que ens durà directes al cim.

Lo Pilar d’Almenara

El dia que nosaltres vam ser-hi, es podia pujar a dalt de la torre, però només ho podran fer els més valents, ja que l’escala per accedir-hi és un pèl complicada, la podeu veure en el vídeo, nosaltres vam decidir no pujar.

Panoràmica des de Lo Pilar d’Almenara

Un cop hem descansat i fetes les fotos de rigor, reprenem la marxa. Desfarem el camí que hem fet des que hem vist la marca del GR per tornar al camí que estàvem fent per acabar de pujar fins a la part més alta de la Serra d’Almenara. Un cop a dalt girarem cap a l’est, en direcció cap a una petita torre de telecomunicacions. A la nostra esquerra, o sigui cap al Nord podrem veure la població d’Agramunt, municipi al qual pertany Almenara Alta, i la dreta la Serra del Soques.

Un cop hem passat la torre, el descens es fa més evident. A uns 500 metres de la torre trobarem una cruïlla. Girarem cap al Sud, per acabar de rodejar la Serra del Soques i anar a buscar el Canal d’Urgell, no hi ha pèrdua possible, com ja us he dit abans, hi ha pocs camins i els que ens interessen són ben amples.

Canal d’Urgell

Travessarem el canal i a partir d’aquí la possibilitat de pedres és mínima, només cal seguir el canal fins a arribar al petit poble d’Almenara Alta on tenim el cotxe.

Cal Soques

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Lo Pilar d’Almenara: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_d’Almenara
100 cims de la FEEC: https://www.feec.cat/activitats/100-cims/
Almenara Alta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Almenara_Alta
Urgell: http://urgell.cat/turisme/
Serra d’Almenara: https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_d’Almenara
GR-3: http://www.senderosgr.es/SenderosDetalle.aspx?IdSendero=19&Tipo=1&IdAsociado=19
Agramunt: http://www.agramunt.cat/
Canal d’Urgell: http://www.canalsurgell.cat/

Barranc de la Fos

Bonica ruta pel Barranc de la Fos seguint part del PR-CV 435. L’excursió té uns 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 270 metres. Jo vaig tardar 3 hores i 20 minuts a fer tot el recorregut, amb parades incloses. Wikiloc.com/Barranc_Fos

La sortida la farem des de la confluència dels carrers Orient i Músic Amalio Juan Requena a la població d’Aielo de Malferit, comarca de la Vall d’Albaida. Aquí podrem deixar el cotxe amb comoditat i també trobarem un panell indicador de diverses rutes per la zona, una d’elles és el PR-CV 435 que farem servir en bona part del trajecte. Les marques grogues i blanques del PR ens porten per un carrer per als vianants que hi ha en una zona de parc on podrem contemplar en tot moment les bones vistes que hi ha del Riu Clariano. Passarem pel Portal del Carme i un llavador i baixarem cap a la Font d’Allà Baix.

Font d’Allà Baix

Pujarem per les escales que hi ha al costat de la central hidroelèctrica que ens porten a una séquia que travessarem i per una senda arribarem a una carretera asfaltada anomenada el Camí de l’Ombria. És moment de deixar el PR i seguir en direcció contraria a ell. Travessarem el Barranc del Joncar i poc després veurem uns senyals d’un sender local que ens porten, entre altres llocs, a l’estret de la Fos. Però les marques duren poc i cal un GPS per no perdre el bon camí. En arribar a una casa, agafarem un camí, que per camps, ens portarà directament a la séquia. Anirem per la séquia, amb compte de no caure, en direcció sud fis a arribar al Pont de l’Arc. Qui ho desitgi, pot arribar fins aquí pel camí que farem de tornada, ja que aquesta part no hi ha gaire cosa destacable i ens podem perdre una mica.

Riu Clariano des del Pont de l’Arc.

A partir d’aquí tornem a seguir el PR-CV 435 i ja no el deixarem. Pujarem per un petit tram d’escales clavades a la roca i, a poc a poc, anirem guanyant alçada. A poca distància, trobarem un banquet on podrem seure una estona i agafar forces tot contemplant les vistes cap a la població d’Aielo de Malferit.

Aielo de Malferit

Seguin l’ascensió, ens desviarem tres cops per poder visitar dos coves i un petit turo. La primera la Cova Blanca, a poca distància del camí principal, i la segona la Cova de la Fos, on cal fer una mica més de trajecte per poder arribar-hi.

Cova de la Fos

Tornant a la senda principal, seguirem pujant amb algun tram que ens caldrà utilitzar les mans com a ajuda, però res que no es pugui superar amb certa facilitat. Finalment ens desvirem per tercera i última vegada per fer pujar al Tambullo de les Mentires, un petit turó on podrem gaudir d’una magnífica panoràmica dels voltants.

Panoràmica des de Tambullo de les Mentires

L’ascensió no acaba aquí, seguirem una petita zona boscosa que acaba a una pista forestal, on iniciarem el descens cap a la Clariana, just al costat del Riu Clariano. El travessarem i just al costat del riu, circula una senda que va constantment per la seva vora. Ara podrem veure la Cova de la Fos des de baix. La senda va a parar a una séquia que seguirem, amb molt de compte de no caure dins, fins a arribar de nou al Pont de l’Arc.

Canal d’aigua

Seguirem a vora riu les marques del PR que ens duran fins al Pont d’Allà Baix i d’allí ja cap a la població d’Aielo de Malferit.

Pont d’Allà Baix i Aielo de Malferit

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

PR-CV 435: http://www.femecv.com/ca/senderos/pr-cv-435
Aielo de Malferit: http://www.aielodemalferit.es/
Vall d’Albaida: http://valldalbaida.com/
Riu Clariano: https://ca.wikipedia.org/wiki/Clariano

Ascensio al Cim de Covatelles (PR-CV 347)

Ruta curta i senzilla en tots els sentits, fa poc més de 6 quilòmetres i mig amb un desnivell acumulat d’uns 300 metres. Jo la vaig fer en 2 hores i 15 minuts amb parades incloses. Wikiloc.com/Covatelles

El cotxe el podem deixar a la Font d’en Carròs, comarca de La Safor, al final del C/Sants Abdon i Senent hi ha una petita placeta. Aquest és el punt d’inici de la nostra ruta, que és també el punt d’inici del PR-CV 347 que no deixarem en tota la ruta. Agafarem el C/Miquel Hernández en direcció al cementiri. Un cop allí continuarem per un camí asfaltat uns 300 metres. Al costat d’una casa, trobarem una senda i començarem l’ascensió cap al Coll de la Penya de l’Àliga. Abans, però, ens desviarem uns metres per visitar un petit refugi de pedra seca

Refugi de pedra seca

Continuarem l’ascensió seguint el PR-CV 347 i ens tornarem a desviar uns pocs metres fins a arribar a La Mola, una enorme pedra que hi ha a terra i des d’on podrem gaudir d’unes bones vistes.

Vistes des de la Mola

La ruta continua per l’Estepar i finalment a Cim de Covatelles. Les vistes espectaculars, no cal dir-ho. Des del Mongó fons al Circ de la Safor.

Cim de Covatelles

El descens no té secret, clar, estem seguint un PR-CV. Primer anirem per la carena dels Jugadors, per això a la senda se li diu la Senda dels Jugadors, i, sempre per zones boscoses, passarem per l’Abrullador fins a arribar al Parc de la Plana. A partir d’aquí el camí ja està asfaltat fins a arribar als carrers de la Font d’en Carròs. Tan sols haurem d’anar pels carrers Sant Miquel, Barranc i finalment pel C/Miquel Hernández fins a arribar al nostre destí.

Panoràmica des del Cim de Covatelles

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

La Font d’en Carròs: http://www.lafontdencarros.es/
Montgó: https://videosenderisme.wordpress.com/2014/11/27/el-montgo-entre-boires/
Circ de la Safor: https://videosenderisme.wordpress.com/2014/10/02/alt-de-la-safor/

Ascensió al Penyó Vallada

Aquesta excursió fa poc més de 6 quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat d’uns 400 metres. Jo la vaig fer amb una mica més de dues hores i mitja amb parades incloses. Wikiloc.com/Penyo_Vallada

La sortida la cal fer-la des de la zona d’aparcament habilitada que hi ha davant de les ermites de Sant Sebastià i del Crist a la població de Vallada, comarca de La Costera. Travessem la carretera per on hem vingut en cotxe i anem a buscar la piscina de La Salaella. Anirem fins a vora la tanca que la delimita per buscar un pas per poder travessar un torrent vuit. Anirem a parar a uns camps d’oliveres, anirem per la vora per rodejar-lo vigilant de no fer malbé res i finalment arribarem a una senda, on ja trobarem les marques del SL. Aquesta que acabem de fer, és la part més complicada per orientar-se, ja que no hi ha marques. A partir d’aquí tot és més senzill.

Penyó Vallada

L’ascensió comença a fer-se més costeruda i comencem a guanyar alçada amb celeritat. Seguirem les marques i els diversos senyals indicatius en direcció al Castell de Vallada tot gaudint de les vistes.

Panoràmica de Vallada

Un cop hem arribat a l’altura del Barranc de la Font d’Arnau, el travessarem per anar per la Penya Barrota i al cap d’uns 700 metres arribarem a les runes del Castell de Vallada.

Castell de Vallada

Desfarem el camí fins al Barranc de la Font d’Arnau, però vigileu, hi ha les marques d’un GR i és fàcil que ens passem de llarg del desviament per travessar el barranc. Continuarem pujant seguint les marques del SL fins a arribar a peu del Penyó Vallada. A partir d’aquí les coses es compliquen una mica. Per arribar fins al cim cal fer servir les mans. Tenim l’ajuda d’un cable que no només ens serveix per agafar-nos, sinó que també ens indica quin és el camí més senzill per fer aquests últims metres.

Penyó Vallada

El descens el farem per la mateixa via, per tant, aneu amb molta cura de no patir cap accident. Un cop a peus del Penyó, seguirem les marques del SL, però només uns 600 metres. En comptes d’anar cap al Túnel del Sumidor, seguirem la pista forestal. D’aquesta manera allarguem una mica la ruta i passem just per davant de les ermites. De pas, gaudirem d’una altra panoràmica del Penyó i del Castell de Vallada.

Penyó i Castell de Vallada

Seguint sempre la pista en direcció nord, arribarem a la carretera CV-6492. És una carretera molt poc transitada que ens portarà directament a l’ermita del Crist. Vaig tenir la sort de què l’estaven netejant i vaig poder veure el seu interior.

Ermita del Crist

Per arribar a l’ermita de Sant Sebastià, només cal fer uns pocs metres per un caminet enjardinat que hi ha just al costat de l’ermita del Crist.

Ermita de Sant Sebastià

Unes escales ens porten directament a la zona d’aparcament on em deixat el cotxe.

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Vallada: http://www.vallada.es/
La Costera: https://ca.wikipedia.org/wiki/Costera
Castell de Vallada: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vallada

Congost de Mont-rebei

Espectacular, és l’única paraula que cal per definir el Congost de Mont-rebei. Son poc menys de 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 340 metres, però jo no li faria gaire cas. Aquestes dades ens les dóna el GPS i com que molta part del recorregut va per dins la roca, el senyal va fent salts d’un lloc a l’altre. De ben segur que el desnivell és força menys. Nosaltres la vam fer en poc més de 4 hores amb parades incloses, una d’elles per dinar. Wikiloc.com/Congost_Mont–rebei

La sortida la farem des de La Masieta, a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, on hi ha un lloc habilitat per aparcar. El camí no te pèrdua, està perfectament senyalitzat. Anirem vorejant el Pantà de Canelles fins a arribar a peus de Les Tarteres.

Solana de La Torre i Pantà de Canelles

Aquí podem escollir entre pujar per Les Tarteres o continuar vorejant el pantà. Els rètols ens recomanen que anem per Les Tarteres si el pantà és molt ple, cosa que fem veient el nivell de l’aigua. Però després veiem que hi ha gent que ha anat per baix, cosa que t’estalvia un bon tros de desnivell. Nosaltres ho fem de tornada i realment cal que el pantà estigui molt alt per no poder transitar. La part per on no es pot caminar, teòricament, és molt curta i la gent ja ha fet diversos caminets alternatius per poder passar. Sigui com sigui, arribem al Pont Penjant del Mont-rebei, una construcció espectacular no apta per als que tenim vertigen.

Pont per creuar el barranc

Un cop passat el pont, anem cap al Portell del Congost on a poc a poc veiem com es va estrenyent el riu Noguera Ribagorçana a l’hora que anem guanyant una mica d’alçada. També les parets cada vegada són més altes.

Contemplant el Congost de Mont-rebei

És molta la gent que fa aquest recorregut, ja sigui a peu…

… o en caiac.

Congost de Mont-rebei

El camí és realment espectacular. Encara que sembli molt perillós no ho és gens, hi ha espai suficient perquè puguin passar dues persones, són molt puntuals els llocs on cal vigilar de no caure. Tot i així, jo no el recomano a nens petits, sobretot si són molt moguts.

  Congost de Mont-rebei

Nosaltres només vam fer el que és estrictament el congost que acaba davant de la Paret d’Aragó, una impressionant roca on es pot practicar l’escala. El camí continua, ja que pertany al GR-1. Si voleu continuar fent el recorregut encara més espectacular, podeu arribar fins al Congost del Seguer on trobareu un pont per travessar el riu i unes escales clavades literalment a la paret per poder pujar cap a l’Obaga Estremera. Nosaltres, però, vam decidir dinar i fer mitja volta.

Sortida sud del Congost de Mont-rebei

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Congost de Mont-rebei: https://ca.wikipedia.org/wiki/Congost_de_Mont-rebei
Sant Esteve de la Sarga: http://santesteve.ddl.net/
Pallars Jussà: http://www.pallarsjussa.net/
Pantà de Canelles: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Canelles
Noguera Ribagorçana: https://ca.wikipedia.org/wiki/Noguera_Ribagor%C3%A7ana
GR-1: http://www.senderosgr.es/SenderosDetalle.aspx?IdSendero=14&Tipo=1&IdAsociado=14

Ascensió al Turó de la Torre (100 Cims)

Senzilla ruta per poder pujar al Turó de la Torre que està inclòs dins de la llista del repte dels 100 Cims de la FEEC. En total son poc més de 7 quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat de poc més de 200 metres. Nosaltres vam tardar una mica més de 3 hores i quart, a un ritme molt tranquil i amb les parades incloses. Us recomano que agafeu GPS, ja que la ruta no està senyalitzada tot i que trobem alguns rètols i marques en algun punt del recorregut. Wikiloc.com/Turo_Torre

El cotxe el deixarem al Turó dels Cellers que es troba al final del carrer de la Torre a la població de Castellnou de Bages. Aquí ja podem gaudir bones vistes, darrere del gran dipòsit d’aigua hi ha un banc amb un bon mirador. Baixarem el carrer per on hem vingut en cotxe per anar a buscar la pista forestal que ja ens indica cap al Turó de la Torre, però nosaltres abans de fer el cim, donarem una petita volta per la zona per gaudir de l’entorn i la natura. A uns 200 metres de sortir del nucli urbà, agafarem un camí a l’esquerra que a poc a poc s’anirà fent més estret fins a convertir-se en una senda. Anirem baixant per l’Obaga dels Cellers per poder rodejar Castellnou. Un cop a la part baixa del poble, passarem a la vora d’una mena de gossera, per tant que no ens espanti els lladrucs, tot i així, ens va sortir un gos, no es va moure del lloc, suposo que estava perdut i aprofitaria que a la zona hi ha més gossos i per tant menjar.

Panoràmica del Putxot

Continuarem la ruta per la Bassa trencada, és una zona on hi ha molts camins, per això és molt aconsellable portar mapa o GPS. En aquesta part de l’excursió, és on trobarem unes marques de color blanc i blau i les anirem seguint, ja que ens portaran cap a la Barraca del Guenyo primer i poc després a un nucli de cases anomenat el Putxot.

Cal Guenyo dins del conjunt d’edificacis El Putxot

Seguint les marques de color blanc i blau, anirem cap al Torrent de la Font de la Guixa i en arribar-hi anirem pel camí que puja just davant nostre, tot i que les marques ens indiquen el contrari, tot i això, al cap de pocs metres, tornem a trobar les marques blanques i blaves, desconec el perquè. Uns metres més amunt trobarem les runes del Graner i al fons la Torre de Castellnou, autèntic objectiu de la nostra excursió del dia.

El Graner i al fons, en petit a la dreta, la Torre de Castellnou

Continuarem l’ascensió, suau però sense interrupció fins a superar la Carena de la Torre. A partir d’aquí farem un descens suau per anar a parar a una pista forestal força ampla i amb molt bon estat que agafarem en direcció Est, però cal estar atents, ja que a uns 200 metres i després d’haver passat una cruïlla, hi ha una senda a l’esquerra que és la que farem servir per pujar. Però atenció, com que estem pujant pel costat nord, primer haurem de passar de llarg per sota del turó per, des del besant sud, poder accedir fins al cim del Turó de la Torre. Nosaltres no ho sabíem i ens va costar una mica poder-ho trobar, per això el track del GPS fa un parell de voltes per aquesta zona. La part final de l’ascens cal fer servir les mans per ajudar-nos, però res que qualsevol persona no pugui superar sense gaires dificultats.

Turó de la Torre

Un cop hem gaudit de les magnífiques vistes, sobretot de la part nord, iniciarem el descens. La primera part del camí és la mateixa part tècnica que hem fet servir per pujar, però un cop superada aquesta part, la resta és molt més senzilla, sobretot en arribar a la pista forestal, els rètols ja ens indiquen la direcció a seguir per arribar fins a Castellnou de Bages on havíem deixat el cotxe.

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Castellnou de Bages: http://www.castellnoudebages.cat/
El Bages: http://www.bagesturisme.net/
El Putxot: http://www.castellnou.org/documents/EL_PUTXOT.pdf
Torre de Castellnou: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellnou_de_Bages

Ascensió al Turó de Galceran (100 Cims)

Excursió pel Parc de la Serralada de Marina, un paratge idíl·lic i que sembla mentida que estiguem tan a prop de grans nuclis urbans com és la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tota la ruta fa uns 7 quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat de poc més de 300 metres. Cal que agafeu un mapa o GPS, ja que la ruta no està senyalitzada, excepte un petit tram. Nosaltres la vam fer en 3 hores i 40 minuts, a un ritme molt tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Turó_Galceran

La sortida la farem des de la població de Santa Maria de Martorelles, al Vallès Oriental. Hem d’anar a buscar el Carrer que porta a la Font Sunyera, a la part Est de la població, hi trobarem una esplanada on podrem deixar el cotxe. Anirem per aquest carrer fins al final que és just on comença el Parc Natural i al cap d’uns 500 metres trobarem la Font.

Font Sunyera

Continuarem l’ascensió vora el Torrent de la Font Sunyera tot travessant el Bosc d’en Mates. La verdor ens envolta pertot arreu per on mirem. Mirant al nostre voltant ningú diria que hem patit un dels hiverns més secs dels últims anys. Potser sí que faria falta netejar el sotabosc que és molt frondós i, segons els experts, fa que els incendis forestals siguin més virulents.

Foncs

Arribant al Bosc de les Quatre Torres, ja podem començar a contemplar les grans vistes sobre el Vallès. I, en un no res, ja hem arribat al cim. Bé, nosaltres tècnicament no vam fer el cim, ja que no vam veure el centre geodèsic que el marca, està una mica amagat entre la vegetació, i no ha sigut fins avui que estava escrivint el blog que l’he vist a les imatges de satèl·lit.

Turó Galceram amb Montserrat al fons

Després d’haver gaudit de les vistes del Vallès, de Barcelona i del Maresme, fem el descens. Primer desfent una part del camí i tornant a travessar el Bosc de les Quatre Torres. Trobarem les marques del GR 97-3 variat del GR 97 i les seguirem, però durant poca estona. Primer perquè agafarem una drecera pel mig del bosc, si voleu, podeu agafar la pista forestal, no hi ha problema, anireu a parar al mateix lloc. Poc després sortirem un moment de la ruta per anar a visitar el Dolmen de Castellruf.

Dolmen de Castellruf

Finalment deixarem el GR per anar cap al Turó de Castellruf, la del Dolmen i la del Turó seran les úniques indicacions que trobarem en tot el recorregut. Després de pujar una senda força costeruda, arribarem a dalt del Turó, trobarem una escultura força peculiar feta amb una sabata de ciclista i com no unes bones vistes de la vall que forma els Torrent de la Font Sunyera.

Panoràmica des del Turó de Castellruf

A pocs metres trobarem el Poblat Ibèric de Castellruf.

Poblat Iberic de Castellruf

El descens el farem per l’altre vessant del turó, el camí costa una mica de veure, però si agafem una torre d’alta tensió com a referència ens serà una mica més fàcil. Un cop a la torre baixarem per la pista fins a arribar a la pista principal que agafarem en direcció Nord. Uns 300 metres després, hi ha la part alta de la Pedrera de Can Gallemí, on tenim unes bones panoràmiques de la zona i la pedrera als nostres peus.

Panoràmica des de la part alta de la Pedrera de Can Gallemí

Seguirem la pista tot travessant el Bosc d’en Sunyer fins a arribar a l’entrada de la pedrera. S’hi pot accedir sense problemes, no hi ha perill evident per poder contemplar-la des de la part baixa, així com alguns dels edificis que formaven part del complex.

Pedrera de Can Gallemí

Tornarem a la pista principal per fer els últims metres que ens queden fins a arribar al nostre cotxe.

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Parc de la Serralada de Marina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Serralada_de_Marina
Barcelona: http://www.barcelona.cat/ca/
Santa Maria de Martorelles: http://www.santamariademartorelles.cat/
Vallés Oriental: http://www.turismevalles.com/ca/
Maresme: http://www.maresme-turisme.com/
GR 97: http://www.senderosgr.es/SenderosDetalle.aspx?IdSendero=100&Tipo=1&IdAsociado=100
Dolmen Castellruf: http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Dolmen+de+Castellruf&x=0&y=0
Turó de Castellruf: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_Castellruf