Chorreras de Despeñalagua

Bonica i curta sortida que ens portarà a un salt d’aigua a la província de Guadalajara. Són poc més de 5 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 400 metres (tot i que jo crec que són molt menys, suposo que el GPS no va fer una bona lectura en haver-hi barrancs a prop del camí). Nosaltres vam tardar 2 hores i 45 minuts, a un ritme força tranquil i amb una llarga parada per dinar i fer fotografies. Wikiloc.com/Chorreras_Despeñalagua.

La ruta comença al petit poble de Valverde de los Arroyos, com ja he dit, a la província de Guadalajara, on estàvem per fer una mica de turisme per la zona. A l’entrada del poble hi ha dos aparcaments habilitats per deixar els cotxes, ja que l’accés al poble és exclusiu per als veïns. Mireu d’aparcar al que es troba més amunt, ja que té més bon accés al poble. La ruta està senyalitzada, per tant no té pèrdua possible.

Valverde de los Arroyos i el Ocejón al fons

Valverde de los Arroyos i el Ocejón al fons

Travessem el poble i seguim els senyals i unes marques de GR que més endavant deixarem. El camí és prou ample i ben definit. Anirem per Majaelrayo i en arribar al Arroyo de la Praihuela, és on haurem de vigilar. Un cop travessat el Arroyo trobarem dos camins que van gairebé paral·lels. Doncs procurarem anar pel de dalt, ja que és més fàcil equivocar-se de senda si anem pel de baix tal com ens va passar a nosaltres. Per sort vam trobar un grupet de persones d’Alcalà d’Henares que sí que s’havien equivocat del tot. Amb l’ajut del GPS vam trobar rapidament el camí correcte.

Ocejón

Ocejón

L’aigua és ben present en tot el camí, de fet hi ha una canalització d’aigua en gairebé tot el trajecte. També podem contemplar la cascada des de força distància.

Chorreras de Despeñalagua des de lluny

Chorreras de Despeñalagua des de lluny

Finalment arribem a les Chorreras de Despeñalagua. El desnivell del salt d’aigua és considerable prop d’un centenar de metres. Com que és l’hora de dinar, aprofitem l’ombra que ens dóna els arbres que hi ha i mengem una mica.

Chorreras de Despeñalagua

Chorreras de Despeñalagua

La tornada la farem pel mateix camí, per tant no té pèrdua. En arribar a Valverde de los Arroyos, aprofitem i donem un tomb, ja que el poble és molt bonic.

Valverde de los Arroyos

Valverde de los Arroyos

Més fotografies a Flickr

Enllaços:

Guadalajara: http://turismoenguadalajara.org/
Valverde de los Arroyos: http://www.pueblosarquitecturanegra.es/valverde-de-los-arroyos/
Alcalà d’Henares: http://www.turismoalcala.es/
Chorreras de Despeñalagua: https://es.wikipedia.org/wiki/Chorreras_de_Despe%C3%B1alagua

Publicat dins de Guadalajara, Senderisme | Deixa un comentari

Les fonts de Navarcles

Tot i el nom, la ruta transcorre entre el municipi de Navarcles i el de Calders a la comarca del Bages. Tot i que la primera i última part del recorregut es troba força senyalitzat, durant els quilòmetres centrals no hi ha cap marca ni indicador, per tant us recomano l’ús de GPS o mapa. Son poc més de 10 quilòmetres i mig amb un desnivell acumulat d’uns 390 metres. Nosaltres vam tardar poc menys de 4 hores a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Fonts_Navarcles

La sortida la vam fer des de la Font de la Cura on hi ha habilitat una zona d’aparcament per a autocaravanes, però us recomano que ho feu des d’una zona d’aparcament que hi ha a uns 100 metres just al costat de la Riera de Calders per no prendre lloc a la gent de les autocaravanes. Nosaltres no ho sabíem fins que vam completar la ruta. Anirem pel C/Font de la Cura, passarem per davant de l’ermita de Sant Bartomeu i seguint carrer que té el mateix nom travessarem la Riera de Navarcles. De fet aquí hi torbareu la Font Vella, que per desconeixement nosaltres ens vam passar de llarg. Agafant el Passeig de les Fonts arribem a la Font dels Sobreixidors.

Font dels Sobreixidors

Font dels Sobreixidors

Tornem a travessar la Riera de Navarcles i anem paral·lels a ella pel camí del Solervicenç fins a arribar a la següent font, la Font Nova.

Font Nova

Font Nova

Per fi deixem l’asfalt definitivament i anem per un sender que va paral·lel a la Riera de Navarcles travessant caps de conreu i boscos d’un verd exuberant resultat d’una primavera que esclata gràcies a les pluges de les últimes setmanes. Al final d’aquest sender ens trobarem amb la Font de Solervicenç.

Font de Solervicenç

Font de Solervicenç

Deixem els senders per agafar pistes forestals. Hem d’agafar el Camí de la Foncalda per vorejar el Serrat de l’Angle. Anem pel Pla de l’Angle i les Saleres, passem per davant del Mas de l’Angle i baixant unes escales arribem a la Font de l’Angle.

Font de l'Angle

Font de l’Angle

A pocs metres hi ha la Font del Boixar, que també ens vam saltar, va ser mirant de trobar el camí correcte que ens vam despistar. Sortim d’aquest bonic paratge per un caminet ample que va a parar a una pista forestal que circula paral·lela a la Riera de Calders. A l’altre costat de la riera podrem veure la Colònia Jorba, i, a pocs metres, ens podrem veure l’ermita de Sant Pere de Viladecavalls.

Sant Pere de Viladecavalls

Sant Pere de Viladecavalls

Just al costat de l’ermita agafarem una senda que baix cap a la Riera de Calders, per tant deixarem la pista forestal. Són pocs metres fins a arribar a la riera. Passarem just per sota de la Resclosa de la Colònia Jorba, hi ha un potet de fusta habilitat per poder creuar. És un bon lloc per estar-s’hi, llastima que l’aigua no faci molt bona olor.

Resclosa de la Colònia Jorba

Resclosa de la Colònia Jorba

Seguim paral·lels a la Riera de Calders, però ara per l’altre costat fins a arribar de nou a la pista forestal. Passarem vora una granja de porcs, travessarem una carretera asfaltada i seguirem pel Pla de la Deu fins a arribar al torrent que porta el mateix nom. Seguirem gairebé un quilòmetre pel Camí de l’Angle sempre en direcció sud. Cal estar atents per agafar una senda que ens porta de nou vora la Riera de Calders, però aquesta vegada a força alçada, ja que estem dalt d’unes cingleres. Tenim una bona vista de la Resclosa de la Pólvora.

Resclosa de la Polvora

Resclosa de la Polvora

Sentim algun tro llunyà, ens haurem d’espavilar si no ens volem mullar. Seguim els rètols que ens indiquen cap a Navarcles, primer per una senda i poc després per un camí asfaltat en desús des de fa força temps a jutjar pel seu aspecte. Arribem a una petita urbanització que hi ha als afores de la població. Agafem el C/Cerdanya i el Camí del Galobart fins al Llac de Navarcles.

Llac de Navarcles

Llac de Navarcles

Comencen a caure les primeres gotes, ens haurem d’espavilar si no volem mullar-nos gaire. Per sort falta molt poc. Anem vorejant el llac fins a un pont que travessa la riera i ja som de nou a la Font de la Cura, però encara no hem visitat aquesta última. Es troba en un paratge molt bonic. La font no és tal com a font, sinó que és un salt d’aigua que en aquesta ocasió no baixa ni gota.

Font de la Cura

Font de la Cura

Foto de rigor i cap al cotxe, que comença a ploure amb més ganes.

Pla de l'Angle

Pla de l’Angle

Més fotografies a Flickr

Wikiloc_-_ruta_Les_fonts_de_Navarcles_-_Navarcles,_Catalunya_(España)-_GPS_track_-_2017-05-25_16.02.49

Enllaços:

Navarcles: http://www.navarcles.cat/
Calders: http://www.calders.cat/
Bages: http://www.bagesturisme.net/
Riera de Calders: https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Calders
Colònia Jorba: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Col%C3%B2nia_Jorba
Sant Pere de Viladecavalls: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Viladecavalls
Llac de Navarcles: http://www.el-llac.com/

Publicat dins de Bages, Catalunya, Senderisme | Deixa un comentari

Ruta dels Romans

L’anomenada Ruta dels Romans ens portarà pels plans de conreu de La Segarra. Tot i que hi ha unes marques de PR-C la ruta està poc senyalitzada i per tant és recomanable portar un mapa o bé un GPS. Són gairebé 13 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 200 metres. Nosaltres vam tardar 4 hores a fer tot el recorregut a un ritme força tranquil i amb les parades incloses. Wikiloc.com/Ruta_dels_Romans

L’excursió la iniciarem a la població de Guissona, a la comarca de la Segarra. El cotxe el podem deixar a la cruïlla de l’avinguda del President Lluís Companys amb el passeig de la frontera, es troba a la part més nova d’aquesta població i hi trobarem força lloc per aparcar. Si seguim recte el Passeig de la Frontera en direcció sud, anirem a parar a un camí sense asfaltar, és l’inici de la ruta d’avui. A uns 400 metres travessarem la carretera L-311 per continuar la pista, cal que vigilem, és una carretera força transitada. Seguirem el camí fins a trobar-nos amb l’ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig.

Mare de Déu de les Flors de Maig

Mare de Déu de les Flors de Maig

Seguirem per Los Camins de Guissona, passarem pel costat de la Pallissa de Cal Bonatxo i la Font de Torrefeta fins a arribar al nucli de Torrefeta. Aprofitem per donar un petit tomb per la població o gaudir de la tranquil·litat que envolta els seus estrets carrers.

Torrefeta

Torrefeta

Baixarem per l’altre costat de la població cap als Horts de Torrefeta i agafarem el camí anomenat d’Orpiants. Travessarem el Torrent de l’Oró i anirem per les Peixeres i els Plans de Bellveí. Tot just abans d’agafar el Camí de Sedó al Llor en direcció Est, l’agafarem en direcció oest per poder pujar cap a l’ermita de la Mare de Déu de Santesmasses (hi ha llocs que ho he trobat escrit junt i altre separat, Santes Masses) on gaudirem d’unes bones vistes dels voltants.

Mare de Déu de Santesmasses

Mare de Déu de Santesmasses

Ara sí, agafem el Camí de Sedó al Llor en direcció Est, passem pel costat de la Cabana de Sedó i arribem de nou a la carretera L-311. La tornem a travessa, recordeu, és una carretera força transitada, ara el camí està asfaltat. Gairebé un quilòmetre després, a l’esquerra, o sigui direcció Nord, agafarem el camí, sense asfaltar, de Tarroja de Segarra a Bellveí. Anirem per Les Serres, travessarem de nou el Torrent d’Oró i finalment arribarem a Bellveí.

Església de Sant Jaume a Bellbeí

Església de Sant Jaume a Bellbeí

Sortirem de la població per l’Est, agafant el Camí de Bellveí al Llor que va a parar al cementiri. En aquest punt vam tenir la sort de parar per llegir un panell on ens explica que el camí que anem a agafar ara formava part d’un antic traçat ferroviari. Dic per sort, perquè just en el moment en què ens disposàvem a reinicialitzar la marxa va passar un enorme tractor a tota velocitat pel camí per on havíem d’anar nosaltres i a pocs metres el camí es força estret. Potser sí que ens hauria vist i per tant crec que hauria frenat a temps, però l’ensurt i la gran polseguera que aixecava no ens ho hauria tret ningú. Per tant, encara que anem per camins no asfaltats, cal continuar estant a l’aguait amb tota mena de vehicles que també hi circulen.

Bellveí

Des del cementiri agafarem el camí que surt en direcció Nord-est que va per Les Eixadelles i Costa Farell. La llàstima és que una part del recorregut, coincideix amb traçat d’una línia d’alta tensió i fa que l’excursió no sigui tan agradable. Finalment arribarem de nou a Guissona. Només entrem a la població, agafarem l’avinguda del President Lluís Companys en direcció Oest fins a arribar a on tenim el nostre cotxe. Hem de dir que aquesta última part de l’excursió no ens ha entusiasmat tant com tota la resta, primer vaig pensar que eren manies meves, però en comentar-ho amb la meva dona ella va opinar el mateix.

Creu a l'ermita de la Mare de Déu de Santesmasses

Creu a l’ermita de la Mare de Déu de Santesmasses

Més Fotografies a Flickr

Enllaços:

La Segarra: http://www.lasegarra.org/
Guissona: http://www.guissona.cat/
Mare de Déu de les Flors de Maig: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Flors_de_Maig
Torrefeta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torrefeta
Mare de Déu de Santesmasses: https://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/sed%C3%B3-torrefeta-i-florejacs/nostra-senyora-de-santes-masses/
Bellveí: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellve%C3%AD_(Torrefeta_i_Florejacs)

Publicat dins de Catalunya, La Segarra, Senderisme | Deixa un comentari

Santpedor

Ruta pels voltants de la població de Santpedor, comarca del Bages, on inclou una petita part del traçat de la Séquia de Manresa. L’excursió, que no està senyalitzada i que per tant us recomano portar mapa o GPS, fa una mica més de 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 260 metres. Nosaltres la vam fer en unes 4 hores a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Santpedor

La ruta la iniciarem al Complex Municipal Esportiu de Santpedor, una mica als afores de la població, on hi ha lloc de sobres per poder deixar el cotxe. Direcció sud, anirem a buscar les vies del tren del ferrocarril que va de Manresa a Sallent que seguirem en direcció Est. En cap moment les haurem de creuar, això no implica que extremem les precaucions per evitar accidents. A uns 400 metres a la nostra esquerra, trobarem un caminet que baixa cap a un petit túnel per poder travessar les vies amb tota seguretat. Un cop les hem creuat, buscarem una senda en direcció Est que puja cap a un turó. Aquest és un punt complicat, perquè els motoristes i altres excursionistes han fet més d’una senda, seria bo l’ajut d’un GPS.

canal-manresa-101

Pla de les Abelles i Montserrat al fons

Si no hem errat el camí, anirem sempre per una senda pel mig de boscos de pins i tan sols de tant en tant podrem veure camps de conreu que en aquesta època de l’any ja comencen a verdejar. Un cop hem passat la zona dels Totxos i com si anéssim a tornar cap a Santpedor, trobarem les marques del PR-C 131. Les seguirem per travessar el Torrent Bo, però a uns 700 metres deixarem de seguir-lo. Anirem cap a Sant Ponç per anar a buscar la Séquia de Manresa.

canal-manresa-111

Séquia de Manresa

Farem part del camí que hi ha a la vora d’aquesta construcció medieval tot gaudint del paisatge, llastima que no del silenci, ja que la C-25 i l’aeroclub del Bages són molt prop, per postres també hi ha un kàrting i es veu que estaven provant algun dels vehicles. Per sort tot aquest enrenou dura poc, a mesura que anem en direcció Nord ens anem allunyant del soroll. Passarem per l’Amfiteatre de la Sala i arribarem a l’Aqüeducte de la Sala.

canal-manresa-117

Aqüeducte de la Sala

Vigileu perquè aquí hem de deixar la Séquia de Manresa, no feu com nosaltres que ens va emocionar tanta bellesa i vam seguir uns metres més. Farem un petit tros en direcció Nord, per desviar-nos tot seguit en direcció Oest. Un quilòmetre després arribarem a una pista forestal on, de nou, ens retrobarem amb les marques del PR-C 131. Travessarem les vies del tren per un pont i d’aquesta manera entrarem al Pla dels Abadals. Si no deixeu la pista forestal, anireu a parar directament a Santpedor, però nosaltres ens desviem per una senda que s’endinsa per un petit bosc i rodeja un petit turó. D’aquesta manera allarguem un mica la nostra ruta i de passada fem alguna fotografia més.

Pla del Lluça i al fons Santperdor

Pla del Lluça i al fons Santperdor

Tornem de nou a la pista forestal, travessem el riu d’Or i pel Camí de Cal Lluçà arribem fins al Torrent de Ceba-roja, que dóna entrada al nucli urbà de Santpedor, però no hi entrarem, anirem per un carrer que rodeja el Polígon Industrial de Les Verges, fins a arribar a una gasolinera. Aquí trobarem la carretera de Navarcles i a uns 200 metres hi ha el Complex Esportiu Municipal on hem deixat el cotxe.

El sol escalfa l'escorça de l'arbre i n'evapora la humitat

El sol escalfa l’escorça de l’arbre i n’evapora la humitat

Més fotografies a Flickr

wikiloc_-_ruta_santpedor_-_-_gps_track_-_2017-03-02_15-37-58

Enllaços:

Santpedor: http://www.santpedor.cat/
Bages: http://www.bagesturisme.net/
Séquia de Manresa: https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
PR-C 131: http://senders.feec.cat/pr-c-131-g99/pr-c-131
C-25: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eix_Transversal

Publicat dins de Bages, Catalunya, Senderisme | Deixa un comentari

He mirat aquesta terra

Una mica de música per acabar l’any. El grup valencià Komfusió va musicar el poema de Salvador Espriu “He mirat aquesta terra” i jo m’he permès el luxe de fer-ne una mena de videoclip amb imatges de les sortides que he fet a la muntanya, ja fos sol com amb la família. Vaig escollir aquesta versió, ja que altres musics en van fer la seva, com per exemple Raimon, també valencià, perquè em permetia diferenciar la part catalana de la valenciana. Al principi, el grup, canta la poesia original d’Espriu, però en el moment en què entra la dolçaina, fan una continuació que ells inventen, on parlen de les terres valencianes amb un estil més raper. Com ja sabeu els que em seguiu, acostumo a fer senderisme per aquestes dues terres, així, la primera part són imatges íntegrament de Catalunya i la segona part són del País Valencià.

He tardat uns tres anys a reunir suficients imatges per a omplir tota la cançó, i es podria dir que aquesta idea va ser una mica la precursora d’aquest blog. Com haureu pogut observar, les imatges tenen diferents qualitats i és que he fet servir tres càmeres diferents durant aquests anys, fins que vaig aconseguir la gopro que ha sigut la definitiva i en què estan gravades la majoria de les imatges.

Tan sols espero que ús així agradat i que us hagi animat a gaudir una mica més de la natura.

Enllaços:

Komfusió: https://www.youtube.com/channel/UCZbiir0mkih-a3XOp-nmLgQ
Salvador Espriu: https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
“He mirat aquesta terra”: https://www.viasona.cat/grup/raimon/raimon-espriu-poesia-cantada/he-mirat-aquesta-terra
Raimon: https://ca.wikipedia.org/wiki/Raimon
Dolçaina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dol%C3%A7aina
Gopro: https://gopro.com/

Publicat dins de Senderisme | Deixa un comentari

Ascensió a Lo Pilar d’Almenara (100 Cims)

Per pujar a Lo Pilar d’Almenara, que pertany al repte 100 cims de la FEEC, ho podem fer de forma molt senzilla des de l’aparcament que hi ha prop a la carretera LV-3231 o ens podem complicar molt la vida donant moltes voltes per la comarca. Nosaltres no vam fer ni una cosa ni l’altra. Vam decidir fer una volta per la zona d’uns 10 quilometres amb un desnivell acumulat d’uns 170 metres. Vam tardar 3 hores i 20 minuts a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Pilar_Almenara

Vam iniciar l’excursió a Almenara Alta, un conjunt de cases molt tranquil a la comarca de l’Urgell. El cotxe el vam deixar a la plaça Major, la veritat és que no hi ha massa més carrers ni places. Cal anar per la carretereta que va per darrere del poble a buscar un camí asfaltat i que poc després de passar el Cobert de Ripoll es converteix en un camí de terra. El motiu pel qual el vam fer a la tardor i no pas a la primavera quan els camps estan ben verds pel cereal, és que buscava un lloc on per poder fer alguna prova de fotografia de paisatge en blanc i negre.

pilar-almenara-108

Tot i que la ruta no està senyalitzada, per tant us recomano que porteu mapa o GPS, arribar fins al cim no és gaire complicat, primer perquè sovint el tenim a la vista i després perquè gairebé tots els camins que farem servir són molt amples i no n’hi ha gaires. A poc a poc anirem guanyant una mica d’alçada, estem en un terreny que no té grans desnivells, i quan ja estem gairebé a la part més alta de la Serra d’Almenara, veurem una marca força desgastada de GR-3 que ens durà directes al cim.

Lo Pilar d'Almenara

Lo Pilar d’Almenara

El dia que nosaltres vam ser-hi, es podia pujar a dalt de la torre, però només ho podran fer els més valents, ja que l’escala per accedir-hi és un pèl complicada, la podeu veure en el vídeo, nosaltres vam decidir no pujar.

Panoràmica des de Lo Pilar d'Almenara

Panoràmica des de Lo Pilar d’Almenara

Un cop hem descansat i fetes les fotos de rigor, reprenem la marxa. Desfarem el camí que hem fet des que hem vist la marca del GR per tornar al camí que estàvem fent per acabar de pujar fins a la part més alta de la Serra d’Almenara. Un cop a dalt girarem cap a l’est, en direcció cap a una petita torre de telecomunicacions. A la nostra esquerra, o sigui cap al Nord podrem veure la població d’Agramunt, municipi al qual pertany Almenara Alta, i la dreta la Serra del Soques.

pilar-almenara-123

Un cop hem passat la torre, el descens es fa més evident. A uns 500 metres de la torre trobarem una cruïlla. Girarem cap al Sud, per acabar de rodejar la Serra del Soques i anar a buscar el Canal d’Urgell, no hi ha pèrdua possible, com ja us he dit abans, hi ha pocs camins i els que ens interessen són ben amples.

Canal d'Urgell

Canal d’Urgell

Travessarem el canal i a partir d’aquí la possibilitat de pedres és mínima, només cal seguir el canal fins a arribar al petit poble d’Almenara Alta on tenim el cotxe.

Cal Soques

Cal Soques

Més fotografies a Flickr

wikiloc_-_ruta_almenara_-_-_gps_track_-_2016-11-24_15-55-57

Enllaços:

Lo Pilar d’Almenara: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_d’Almenara
100 cims de la FEEC: https://www.feec.cat/activitats/100-cims/
Almenara Alta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Almenara_Alta
Urgell: http://urgell.cat/turisme/
Serra d’Almenara: https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_d’Almenara
GR-3: http://www.senderosgr.es/SenderosDetalle.aspx?IdSendero=19&Tipo=1&IdAsociado=19
Agramunt: http://www.agramunt.cat/
Canal d’Urgell: http://www.canalsurgell.cat/

Publicat dins de 100 Cims, Catalunya, Senderisme, Urgell | Deixa un comentari

Barranc de la Fos

Bonica ruta pel Barranc de la Fos seguint part del PR-CV 435. L’excursió té uns 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 270 metres. Jo vaig tardar 3 hores i 20 minuts a fer tot el recorregut, amb parades incloses. Wikiloc.com/Barranc_Fos

La sortida la farem des de la confluència dels carrers Orient i Músic Amalio Juan Requena a la població d’Aielo de Malferit, comarca de la Vall d’Albaida. Aquí podrem deixar el cotxe amb comoditat i també trobarem un panell indicador de diverses rutes per la zona, una d’elles és el PR-CV 435 que farem servir en bona part del trajecte. Les marques grogues i blanques del PR ens porten per un carrer per als vianants que hi ha en una zona de parc on podrem contemplar en tot moment les bones vistes que hi ha del Riu Clariano. Passarem pel Portal del Carme i un llavador i baixarem cap a la Font d’Allà Baix.

Font d'Allà Baix

Font d’Allà Baix

Pujarem per les escales que hi ha al costat de la central hidroelèctrica que ens porten a una séquia que travessarem i per una senda arribarem a una carretera asfaltada anomenada el Camí de l’Ombria. És moment de deixar el PR i seguir en direcció contraria a ell. Travessarem el Barranc del Joncar i poc després veurem uns senyals d’un sender local que ens porten, entre altres llocs, a l’estret de la Fos. Però les marques duren poc i cal un GPS per no perdre el bon camí. En arribar a una casa, agafarem un camí, que per camps, ens portarà directament a la séquia. Anirem per la séquia, amb compte de no caure, en direcció sud fis a arribar al Pont de l’Arc. Qui ho desitgi, pot arribar fins aquí pel camí que farem de tornada, ja que aquesta part no hi ha gaire cosa destacable i ens podem perdre una mica.

Riu Clariano des del Pont de l'Arc.

Riu Clariano des del Pont de l’Arc.

A partir d’aquí tornem a seguir el PR-CV 435 i ja no el deixarem. Pujarem per un petit tram d’escales clavades a la roca i, a poc a poc, anirem guanyant alçada. A poca distància, trobarem un banquet on podrem seure una estona i agafar forces tot contemplant les vistes cap a la població d’Aielo de Malferit.

Ahielo de Malferit

Aielo de Malferit

Seguin l’ascensió, ens desviarem tres cops per poder visitar dos coves i un petit turo. La primera la Cova Blanca, a poca distància del camí principal, i la segona la Cova de la Fos, on cal fer una mica més de trajecte per poder arribar-hi.

Cova de la Fos

Cova de la Fos

Tornant a la senda principal, seguirem pujant amb algun tram que ens caldrà utilitzar les mans com a ajuda, però res que no es pugui superar amb certa facilitat. Finalment ens desvirem per tercera i última vegada per fer pujar al Tambullo de les Mentires, un petit turó on podrem gaudir d’una magnífica panoràmica dels voltants.

Panoràmica des de Tambullo de les Mentires

Panoràmica des de Tambullo de les Mentires

L’ascensió no acaba aquí, seguirem una petita zona boscosa que acaba a una pista forestal, on iniciarem el descens cap a la Clariana, just al costat del Riu Clariano. El travessarem i just al costat del riu, circula una senda que va constantment per la seva vora. Ara podrem veure la Cova de la Fos des de baix. La senda va a parar a una séquia que seguirem, amb molt de compte de no caure dins, fins a arribar de nou al Pont de l’Arc.

Canal d'aigua

Canal d’aigua

Seguirem a vora riu les marques del PR que ens duran fins al Pont d’Allà Baix i d’allí ja cap a la població d’Aielo de Malferit.

Pont d'Allà Baix i Ahielo de Malferit

Pont d’Allà Baix i Aielo de Malferit

Més fotografies a Flickr

wikiloc_-_ruta_barranc_de_la_fos_-_barrio_de_las_eras_valencia_espana-_gps_track_-_2016-11-10_17-50-16

Enllaços:

PR-CV 435: http://www.femecv.com/ca/senderos/pr-cv-435
Aielo de Malferit: http://www.aielodemalferit.es/
Vall d’Albaida: http://valldalbaida.com/
Riu Clariano: https://ca.wikipedia.org/wiki/Clariano

Publicat dins de País Valencià, Senderisme, Vall d'Albaida | Deixa un comentari