Al blog hi trobareu un vídeo, amb el recorregut, on podreu veure com és el camí, quines senyalitzacions o marques hi ha, si és que n’hi ha, paisatges i tot allò que pugui ser interessant. Les fotografies que he anat fent. Una breu explicació de la ruta, i enllaços amb més informació.
Ruta tranquil·la vora el Riu Llobregat a l’alçada d’Olesa de Montserrat, comarca del Baix Llobregat, de gairebé 10 quilòmetres i amb poc desnivell, uns 60 metres. Jo vaig tardar 4 hores i mitja, clar que em vaig dedicar a fer fotografies i per això cal anar a un ritme molt tranquil. Wikiloc.com/Olesa_Montserrat
El punt de partida pot ser el C/Metge Carreras cantonada amb el Camí de Vilapou, prop hi ha un aparcament. Podeu baixar per la carretereta o podeu anar per un camí encimentat entre l’aparcament i uns camps de conreu. Cal anar pels carrers de la zona industrial fins a creuar una riera i a la dreta, marcat amb les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume, continuarem el descens per un camí ja per asfaltar. Aquesta part és una mica embolicat, hi ha força camins. Cal buscar el que està marcat amb pintura blanca i vermella del GR-270. Un cop trobat ja no serà fàcil equivocar-se.
El camí és força espectacular. Especialment el tram que transcorre entre Les Riberes i Les Panadelles on trobem autèntics túnels de vegetació. A l’altura de L’Areny de Molí, hi ha una zona de lleure i vora riu un petit bosc on podem gaudir dels colors de la tardor.
Entre canyissos caminarem per un camí força més ample. Però no sempre podrem estar just al costat del riu. Pujarem cap a la carretera C-55, sempre seguint les marques del GR-270. No us preocupeu, és un tram curt. Un cop hem travessat la C-1414 tornem a baixar cap al riu.
Ara anem cap al tram de La Fou una de les altres zones on podem trobar colors de tardor.
Seguint el GR rodegem el polígon industrial de la Flora, però abans de pujar cap a Olesa de Montserrat de nou trobem una joia amagada, un pont que travessava el riu i comunicava el poble amb la Colònia de Can Sedó.
Curta sortida per fer una visita a El Portalet. Amb poc menys de 5 quilòmetres i uns 150 metres de desnivell acumulat fa que sigui ideal per fer amb nens. Jo vaig tardar dues hores i mitja amb parades incloses, però cal descomptar una hora perquè vaig estar fent un time lapse. Wikiloc.com/Portalet
El cotxe l’haurem de deixar a la urbanització Montesol (també l’he vist escrita Monte Sol) que la trobarem a la carretera CV-675 que va de Gandia a Barx, a la comarca de la Safor. Els carrers són un pèl estrets, per tant mirem bé on aparquem. La ruta comença al final del primer carrer de la urbanització, és fàcil de trobar, ja que hi ha un panell indicatiu on ens diu que només hem de seguir les marques verdes i blanques del SL-CV 80.
Surt el Sol a El Borrell
La primera part del recorregut és un camí força ample, però un cop ens endinsem dins el Barranc de Gota Borrell la senda es va fent més estreta tot i que és completament transitable. Durant el trajecte podrem gaudir de les impressionants muntanyes que ens envolten, algunes d’elles amb curiosos forats.
Roca foradada
Finalment, i després de fer tot el recorregut en menys d’una hora, arribarem a El Portalet un curiós arc rocós.
El Portalet
La Ruta acaba oficialment aquí, però alguns agosarats han seguit barranc amunt, jo ho vaig intentar i vaig preferir no seguir, tan sols vaig fer la fotografia de rigor i vaig girar cua per tornar cap al cotxe, això si, vaig fer una parada per fer un time lapse.
Excursió per la Serra d’Alèdua al municipi de Llombai, comarca de la Ribera Alta. En total son gairebé 13 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 260 metres. Vaig tardar 4 hores i quart amb parades incloses, però caldria descomptar una hora que vaig estar fent un time lapse. Wikiloc.com/Serra_Alèdua
Aquesta ruta segueix el PR-CV 429, però el cotxe el podem deixar molt prop del Castell d’Alèdua, en el Camí de la Marquesa, d’aquesta manera ens estalviarem uns 4 quilòmetres del PR. Anirem directes cap al castell, que es troba a uns 400 metres.
Castell d’Alèdua
La ruta no presenta gaires problemes d’orientació, però, aquesta primera part que transcorre a peus de la serra, hi ha força caminets que porten a camps de conreu, i és fàcil equivocar-se, l’avantatge és que ens n’adonem molt rapidament. Un dels llocs per on passarem serà el Corral Blanc.
Corral Blanc
Tot gaudint de les vistes farem un primer ascens per una senda que ens portarà a una pista forestal. En arribar a la pista iniciarem el descens fins a l’Assut del Castellet, punt d’inici del Barranc de Fernando. El barranc és un paratge realment interessant, l’únic que cal tenir en compte és que fem molts trams per dins del barranc, per tant en cas de pluges no és recomanable fer aquesta ruta.
Marquesat de Llombai
Un cop a la part més alta del Barranc, el PR CV 429 ens portarà per una pista forestal, la seguirem durant uns 400 metres on haguérem d’agafar una senda per iniciar l’autèntic descens, però seguirem la pista uns 200 metres més fins a arribar al Mirador de Llombai, un racó que ens permetrà gaudir d’una vista espectacular de tot el Marquesat de Llombai. Jo aprofito per fer un time lapse.
Marquesat de Llombai
Reculem els 200 metres que hem fet de més i agafem la senda per fer el descens. Arribarem a una zona de camps de conreu i, finalment, pel Camí de la Marquesa, arribarem al cotxe.
Ruta que ens porta a cavall de les comarques de la Vall d’Albaida i La Costera. En total son gairebé 16 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 550 metres. Jo vaig tardar 4 hores i mitja amb parades incloses. Wikiloc.com/Foia_Redona
La sortida la podem fer des d’algun dels carrers adjacent al complex esportiu d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida. Agafarem el Camí Belitroies que rodeja el complex. Us caldrà portar GPS o mapa, ja que la ruta està parcialment senyalitzada i, aquesta primera part sobretot, costarà orientar-vos una mica. Després d’haver caminat uns dos quilometres per asfalt avorrit, haurem d’anar gairebé camp a través per poder trobar el Camí Font de Conilla, també asfaltat. Anirem fins al final de l’asfalt (per fi) on es converteix en una senda, ara ja bé el bo de la ruta. Farem uns 200 metres i arribarem a una altra senda, aquesta ja sí marcada amb la pintura groga i blanca corresponents a un PR, concretament el PR-CV 125. Si no voleu fer tota aquesta part i volem seguir directament el PR des de bon principi es pot fer fàcilment des de l’ermita del Calvari sense cap problema, això sí, cal fer un bon tros de carretera.
La Ferradura
Tot i que sempre hem fet el camí en sentit ascendent, d’aquí és on comença realment a pujar. Pujarem La Ferradura tot gaudint de les bones vistes que tenim de la Vall d’Albaida. Un cop a dalt, i entre l’arbrat, ja podem veure el barranc de la Foia Redona que ja pertany a comarca de la Costera.
Barranc de la Foia Redona
Després d’uns metres de descens arribem a una pista forestal. L’agafarem en direcció sud-oest, o sigui, deixem el barranc de la Foia Redona a la nostra dreta. Tornem a pujar, però aquesta vegada de forma més suau. Creuarem el barranc i passarem entre La Rabosa i la Foia Redona i farem un lleuger descens fins a arribar a la carretera CV-651.
La Foia Redona
A l’altre costat de la carretera surt una senda força costeruda que puja El Paller. Un cop a dalt veiem que ens toca fer un fort descens i un altre cop pujar un fort pendent. Dalt d’aquest segon cim veig que toca un altre cop un fort descens i un altre fort ascens. Un cop a baix trobo una pista forestal en no gaire bon estat, consulto el GPS i veig que haig d’agafar la pista en direcció est. Sort, m’estalvio la tercera pujada, comença a fer força calor i després de 9 quilòmetres no em venia de gust més pujadetes d’aquest calibratge.
Encara que no s’apreciï prou bé a la fotografia, es veu la senda que puja els dos turons. El primer turó és el que hi ha cap al mig de la fotografia, i el segon és el que hi ha al seu damunt. La fotografia està feta des de la part alta del Paller
Agafem la pista per anar baixant de forma suau però continuada tot seguint de nou el PR-CV 125 i paral·lels al Barranc del Joncar. El camí no té gaire pèrdua, excepte algun petit tram molt concret a l’hora de travessar la Casa de Maset, on, per cert, em va sortir un gos, però sense cap ensurt destacable, el que es va espantar va ser ell, ja que estava dormint a l’ombra d’un arbre que donava al mig del camí. Travessarem el Barranc del Joncar i anirem per l’Alqueria Vella per una carretereta asfaltada, 3 quilòmetres més d’asfalt!!! Quina llastima que es necessitin fer tants quilòmetres per arribar a la zona de la Foia Redona que és realment l’interessant de l’excursió. Si trobeu la manera d’evitar aquestes dues parts, no us ho penseu. Finalment, en arribar a Aielo de Malferit farem una petita visita a l’ermita del Calvari.
Bonica ruta que transcorre per la vessant nord-est del Mondúber. Són gairebé 12 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 450 metres. Jo vaig tardar 4 hores i tres quarts, amb parades incloses, però una de les parades va ser d’una hora que caldria descomptar. Wikiloc.com/Corrals_Monduber
Començarem des del carrer Mondúber de la població de Xeresa, a la comarca de la Safor, allí hi ha prou lloc per deixar el cotxe. Acabarem de pujar el carrer per anar cap al Calvari, punt d’inici del Camí del Molino, camí que segueix el traçat del Barranc de Xeresa. Quan portem poc més de dos quilòmetres, ens desviarem per agafar el camí, que més tard es converteix en senda, que puja cap al Mondúber pel Corral Senent. Sí, tot està prou senyalitzat, encara que alguns dels rètols els han hagut de refer a mà i lligar-los que han pogut, el problema és que tots els camins són PR, que gairebé tot són el mateix PR, en aquest cas el PR-CV 153, el que passa és que té moltes variant i pot ser una mica embolicat, per tant aneu amb cura i porteu mapa o GPS. Mentre pugem podem començar a gaudir de les vistes. El primer que podrem veure és la Penya del Colom.
Penya del Colom
Continuem pujant pel Barranc dels Emboscats, fem una forta pujadeta per la falda del Picaio, i poc després de passar l’encreuament del Picaio amb el Pla de la Vella, surto del camí per anar a veure les espectaculars vistes que hi ha de Xeraco i el Mar Mediterrani. En aquest punt és on aprofito i em paro una hora per fer un time lapse.
Xeraco i el Mediterrani
Torno cap al camí i a pocs metres trobem les runes del Corral de Foquio
Corral de Foquio i el Mondúber al fons
Segui amunt fins a trobar una pista forestal que seguirem molt pocs metres per endinsar-nos de nou a una senda que, també, farem durant pocs metres, on trobarem el Corral de l’Obreret.
Corral de l’Obreret
Desfem part del camí fins a tornar a la pista forestal que seguirem fins al final on es troba al Picaio i la seva fita més coneguda com a Pirulí.
El Picaio
A partir d’aquí comença el veritable descens. Primer d’una forma una mica abrupta, fins al Barranc dels Emboscats, on si el seguiu amunt, trobareu la Font del Mondúber que jo no vaig pujar, perquè de ben segur que estaria seca. Travessem el barranc i en menys d’un quilòmetre arribem al Corral de Milores.
Corral de Milores
A uns 500 metres trobem el següent corral, el Corral de les Cabres.
Corral de les Cabres
Des d’aquí estan, ja podem veure la Pedrera de la font del Carritx, només ens cal seguir camí avall fins a arribar-hi. No hi ha perill, és un lloc abandonat, mostra d’això és que encara queden algunes màquines que hi treballàvem, això si, força rovellades.
Pedrera de la font del Carritx
Buscarem una pista forestal que passa per davant d’una casa de camp, només ens cal seguir-la per arribar de nou fins a la població de Xeresa.
Curta i senzilla excursió cap a la Font de Lloret. Son poc més de 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 200 metres. Jo vaig tardar 2 hores i 10 minuts, amb parades incloses. Wikiloc.com/Font_lloret
Tot i que ja sabia que em trobaria la font sense una gota d’aigua, la ruta me la vaig plantejar per poder localitzar-la i així poder fer unes fotografies posteriorment. La sortida la farem a l’Àrea Mamí Pinet a la Marxuquera Alta, una pedania de Gandia, a la comarca de La Safor. És una zona on hi ha prou lloc per deixar el cotxe i, a més, hi ha una zona de pícnic. Agafarem el Camí Vell de Pinet i travessarem el Barranc Verd. Vorejarem la Muntanyeta dels Alls fins que s’acabi el camí asfaltat.
Penya del Frontó
Continuarem amunt per un camí pedregós, vorejarem una bassa de reg i anirem a parar al Barranc del Llidoners que seguirem fins al Corral de Lloret.
Corral de Lloret
El camí deixa de ser ample per passar a ser una senda que circula sempre vorejant el barranc dels Llidoners fins a entrar a una zona més frondosa on trobarem una primera font on l’aigua surt de l’interior de la muntanya, clar, això si en surt, perquè com ja us he dit abans, el dia que jo vaig anar era ben seca.
Font de Lloret
Just a l’esquerra de la font, amagat, hi ha una senda que puja entre les pedres, el seguirem i anirem a parar a una segona font, naturalment, també seca.
Font de Lloret
El camí de tornada en ben senzill, només cal desfer la mateixa ruta que hem fet servir per venir.
Ruta que ens portarà a un lloc històric de Xeresa, a la comarca de la Safor. L’excursió fa poc menys de 5 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’una vuitantena de metres. Jo vaig tardar un parell d’hores amb parades incloses. Wikiloc.com/Picapedrers
El cotxe el podem deixar al carrer Mondúber o al carrer Ramon i Cajal, a tots dos llocs hi ha espai de sobres. Agafarem el Carrer Major per dirigir-nos a la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua i donar-li un cop d’ull.
Parroquia de Sant Antoni de Padua
Després podem anar pel mateix Carrer Major o bé pel carrer de Mondúber, jo vaig escollir aquesta segona opció. Sigui com sigui hem d’arribar fins a l’ajuntament, autèntic inici de la ruta. Anirem pel Carrer Aldovar fins a sortir de la població i seguir pel Camí Pedrera. Travessarem l’autopista per un pas subterrani i a uns 700 metres agafarem un camí que puja a través d’uns camps de tarongers. El camí no està senyalitzat, per tant aneu proveïts de mapa o bé GPS. Un cop travessat el camp, el camí es converteix en senda i el pendent es fa més fort. Al seu costat podrem veure un antic canal de reg, molt malmès, suposo que ja fa temps que el van substituir per altres sistemes molt més eficients.
Senda al costat de l’antic canal de reg
A partir de trobar una taula de pícnic la senda es divideix en dos, jo agafo el camí de la dreta, que porta a donar un petit tomb pel vessant nord del turó que conforma la pedrera. Durant aquest recorregut trobarem un refugi de pedra seca.
Refugi de pedra seca
Seguint unes tímides marques blanques i grogues, no us refieu, hi ha llocs que desapareixen, arribem al punt on puja dalt del turó. A partir d’aquí és on trobem un munt de vestigis de la feina dels picapedres.
Restes de la feina dels Picapedrers
La baixada del turó és complicada, o almenys jo no vaig ser capaç de trobar-ne una de millor. Vaig recular una part del camí fet per buscar la millor manera de baixar. Finalment ho vaig aconseguir emportant-me de record alguna esgarrinxada a les cames. Per fi aconsegueixo arribar de nou a la taula de pícnic i aprofito per fer un petit descans tot gaudint de la vista del Mondúber.
El Mondúber
Torno cap a Xeresa pel mateix camí de l’anada, però un cop travessada l’autopista, decideixo agafar el camí asfaltat que circula paral·lel a ella. Gir pel quart camí que trobem a l’esquerra, recordeu que a la dreta teniu l’autopista. És un camí sense asfaltar que en retorna a Xeresa passant per davant del llavador. En arribar visitarem l’ermita de la Santíssima Trinitat i per arribar al cotxe anirem pel carrer que porta el mateix nom, un carrer amb força encant.
Senzilla excursió que es pot fer en família, almenys fins a Sant Quirze de Pedret. La ruta fa gairebé 14 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 360 metres. Nosaltres vam tardar 4 hores amb parades incloses. Wikiloc.com/Via_verda_llobregat
La Via Verda del Llobregat comença a la Colònia de Cal Rosal, petit nucli de cases que pertanyen al municipi de Berga, a la comarca del Berguedà. Just a l’inici de la Via hi ha una àmplia zona on poder deixar el cotxe amb total comoditat. El camí circula tota l’estona a la vora del riu Llobregat en la totalitat del seu recorregut, d’aquí el nom de la Via Verda. Aquesta ruta farà les delícies dels més petits de la casa, el camí és ample i planer, però a més travessa túnels i passa per ponts.
Via Verda del Llobregat
Després de fer uns 5 quilometres, el camí més plàcid s’acaba. Arribem a una carretera que té la seva fi al Pont de Pedret, un fantàstic pont medieval que agafarem per pujar cap a Sant Quirze de Pedret. Per fer-ho hi ha dos camins, un que és una carretereta, i l’altre que puja més directe. Nosaltres vam decidir pujar per la carretera i baixar per l’altre camí.
Sant Quirze de Pedret
Si aneu amb nens, jo acabaria aquí l’excursió i tornaria cap al cotxe. Si, en canvi, voleu més guerra, continueu. Un cop hem tornat a travessar el Pont de Pedret, continuem el camí que feia l’antic ferrocarril. Ara ja veurem que el camí no està tan ben cuidat com els quilometres anteriors, però encara es conserva en bon estat. Arribarem a un punt que el camí sembla que no continua. Es tracta d’un antic pont del ferrocarril enfonsat. Però si reculem uns metres i baixem cap al riu trobarem una passarel·la que ens permet anar a l’altre costat del Llobregat.
Riu Llobregat
A partir d’aquí les coses es compliquen. El camí per on passava l’antic ferrocarril està pràcticament devorat per la vegetació, tan sols es conserva una senda que primer seguis el traçat del tren i després va pujant ja per la muntanya fins a arribar a peu de la Presa de la Baells punt final del recorregut.
Presa de la Baells
La tornada no té secret, cal fer el camí que ja hem fet, això si, no cal tornar a pujar a Sant Quirze de Pedret.
Bonica i curta sortida que ens portarà a un salt d’aigua a la província de Guadalajara. Són poc més de 5 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d’uns 400 metres (tot i que jo crec que són molt menys, suposo que el GPS no va fer una bona lectura en haver-hi barrancs a prop del camí). Nosaltres vam tardar 2 hores i 45 minuts, a un ritme força tranquil i amb una llarga parada per dinar i fer fotografies. Wikiloc.com/Chorreras_Despeñalagua.
La ruta comença al petit poble de Valverde de losArroyos, com ja he dit, a la província de Guadalajara, on estàvem per fer una mica de turisme per la zona. A l’entrada del poble hi ha dos aparcaments habilitats per deixar els cotxes, ja que l’accés al poble és exclusiu per als veïns. Mireu d’aparcar al que es troba més amunt, ja que té més bon accés al poble. La ruta està senyalitzada, per tant no té pèrdua possible.
Valverde de los Arroyos i el Ocejón al fons
Travessem el poble i seguim els senyals i unes marques de GR que més endavant deixarem. El camí és prou ample i ben definit. Anirem per Majaelrayo i en arribar al Arroyo de la Praihuela, és on haurem de vigilar. Un cop travessat el Arroyo trobarem dos camins que van gairebé paral·lels. Doncs procurarem anar pel de dalt, ja que és més fàcil equivocar-se de senda si anem pel de baix tal com ens va passar a nosaltres. Per sort vam trobar un grupet de persones d’Alcalà d’Henares que sí que s’havien equivocat del tot. Amb l’ajut del GPS vam trobar rapidament el camí correcte.
Ocejón
L’aigua és ben present en tot el camí, de fet hi ha una canalització d’aigua en gairebé tot el trajecte. També podem contemplar la cascada des de força distància.
Chorreras de Despeñalagua des de lluny
Finalment arribem a les Chorreras de Despeñalagua. El desnivell del salt d’aigua és considerable prop d’un centenar de metres. Com que és l’hora de dinar, aprofitem l’ombra que ens dóna els arbres que hi ha i mengem una mica.
Chorreras de Despeñalagua
La tornada la farem pel mateix camí, per tant no té pèrdua. En arribar a Valverde de losArroyos, aprofitem i donem un tomb, ja que el poble és molt bonic.
Tot i el nom, la ruta transcorre entre el municipi de Navarcles i el de Calders a la comarca del Bages. Tot i que la primera i última part del recorregut es troba força senyalitzat, durant els quilòmetres centrals no hi ha cap marca ni indicador, per tant us recomano l’ús de GPS o mapa. Son poc més de 10 quilòmetres i mig amb un desnivell acumulat d’uns 390 metres. Nosaltres vam tardar poc menys de 4 hores a un ritme força tranquil i amb parades incloses. Wikiloc.com/Fonts_Navarcles
La sortida la vam fer des de la Font de la Cura on hi ha habilitat una zona d’aparcament per a autocaravanes, però us recomano que ho feu des d’una zona d’aparcament que hi ha a uns 100 metres just al costat de la Riera de Calders per no prendre lloc a la gent de les autocaravanes. Nosaltres no ho sabíem fins que vam completar la ruta. Anirem pel C/Font de la Cura, passarem per davant de l’ermita de Sant Bartomeu i seguint carrer que té el mateix nom travessarem la Riera de Navarcles. De fet aquí hi torbareu la Font Vella, que per desconeixement nosaltres ens vam passar de llarg. Agafant el Passeig de les Fonts arribem a la Font dels Sobreixidors.
Font dels Sobreixidors
Tornem a travessar la Riera de Navarcles i anem paral·lels a ella pel camí del Solervicenç fins a arribar a la següent font, la Font Nova.
Font Nova
Per fi deixem l’asfalt definitivament i anem per un sender que va paral·lel a la Riera de Navarcles travessant caps de conreu i boscos d’un verd exuberant resultat d’una primavera que esclata gràcies a les pluges de les últimes setmanes. Al final d’aquest sender ens trobarem amb la Font de Solervicenç.
Font de Solervicenç
Deixem els senders per agafar pistes forestals. Hem d’agafar el Camí de la Foncalda per vorejar el Serrat de l’Angle. Anem pel Pla de l’Angle i les Saleres, passem per davant del Mas de l’Angle i baixant unes escales arribem a la Font de l’Angle.
Font de l’Angle
A pocs metres hi ha la Font del Boixar, que també ens vam saltar, va ser mirant de trobar el camí correcte que ens vam despistar. Sortim d’aquest bonic paratge per un caminet ample que va a parar a una pista forestal que circula paral·lela a la Riera de Calders. A l’altre costat de la riera podrem veure la Colònia Jorba, i, a pocs metres, ens podrem veure l’ermita de Sant Pere de Viladecavalls.
Sant Pere de Viladecavalls
Just al costat de l’ermita agafarem una senda que baix cap a la Riera de Calders, per tant deixarem la pista forestal. Són pocs metres fins a arribar a la riera. Passarem just per sota de la Resclosa de la Colònia Jorba, hi ha un potet de fusta habilitat per poder creuar. És un bon lloc per estar-s’hi, llastima que l’aigua no faci molt bona olor.
Resclosa de la Colònia Jorba
Seguim paral·lels a la Riera de Calders, però ara per l’altre costat fins a arribar de nou a la pista forestal. Passarem vora una granja de porcs, travessarem una carretera asfaltada i seguirem pel Pla de la Deu fins a arribar al torrent que porta el mateix nom. Seguirem gairebé un quilòmetre pel Camí de l’Angle sempre en direcció sud. Cal estar atents per agafar una senda que ens porta de nou vora la Riera de Calders, però aquesta vegada a força alçada, ja que estem dalt d’unes cingleres. Tenim una bona vista de la Resclosa de la Pólvora.
Resclosa de la Polvora
Sentim algun tro llunyà, ens haurem d’espavilar si no ens volem mullar. Seguim els rètols que ens indiquen cap a Navarcles, primer per una senda i poc després per un camí asfaltat en desús des de fa força temps a jutjar pel seu aspecte. Arribem a una petita urbanització que hi ha als afores de la població. Agafem el C/Cerdanya i el Camí del Galobart fins al Llac de Navarcles.
Llac de Navarcles
Comencen a caure les primeres gotes, ens haurem d’espavilar si no volem mullar-nos gaire. Per sort falta molt poc. Anem vorejant el llac fins a un pont que travessa la riera i ja som de nou a la Font de la Cura, però encara no hem visitat aquesta última. Es troba en un paratge molt bonic. La font no és tal com a font, sinó que és un salt d’aigua que en aquesta ocasió no baixa ni gota.
Font de la Cura
Foto de rigor i cap al cotxe, que comença a ploure amb més ganes.
Videosenderisme 